Contes per ensenyar als nens a vèncer les seves pors

Terrors nocturns infantils

la por és la sensació d'incertesa davant d'un perill, Que pot ser real o imaginari. Aquest sentiment primari i d'auto protecció de l'ésser humà, és alhora descoratjador i necessari. Sense la sensació de la por al desconegut, la por que es d'un fet contrari al que estàs esperant, s'acabaria l'existència. La por et fa ser prudent, el seu paper bàsic és el de la supervivència.

Però gestionar la por pot ser una tasca molt complexa, especialment per als nens petits. Els temors poden fer que et paralices davant d'una situació desconeguda. Per als nens pot convertir-se en una greu interferència en el seu desenvolupament. Per això, és important que ensenyis als teus fills a gestionar els seus temors. Però altres, que els proporcions les eines necessàries per superar-los.

Com ajudar els nens a lluitar contra els seus temors

Nena amb por als fantasmes

Les tasques dels pares i les mares envers els nens són infinites. Durant tota la seva vida, hauràs de ajudar-los a créixer, a desenvolupar-se, a adquirir confiança en si mateixos, a saber prendre decisions i molt més. però no sempre tindràs una resposta senzilla per a cada qüestió. És més, la majoria de les vegades no sabràs com tractar l'assumpte. Per a això, sempre pots recolzar-te en la literatura, que en la seva àmplia i extensa varietat està sempre al teu abast per oferir-te una valuosa ajuda.

A través dels contes pots obtenir la resposta a moltes de les teves dubtes, Fins i tot, aplicar la moralitat dels contes per gestionar diferents qüestions pel que fa a la criança dels teus fills. Avui et portem aquest conte infantil per ensenyar als nens a gestionar els seus temors.

El país de les teves pors, de Paco López Muñoz

Mare llegint un conte de bona nit

Hi havia una vegada una nena petita que es deia Júlia, aquesta nena tenia por de totes les coses. Julia tenia por de la foscor, tenia por de quedar-se sola, també temia quan estava amb molta gent. A més, tenia por dels gossos i dels gats, dels ocells, dels desconeguts, de l'aigua de la mar, en fi, que Julia tenia por de tooodas les coses.

Però hi havia una cosa que espantava especialment a la petita Júlia, i eren els monstres que apareixien en els contes. Com que tenia por de tantes coses, mai volia anar a l'escola, ni volia sortir al carrer a jugar i passava els dies tancada a casa mirant per la finestra. La seva mare li deia cada dia que sortís a jugar al carrer, però ella mai volia i se sentia molt trist per tenir tanta por.

Quan arribava la nit, Julia tenia més por encara i sempre feia el possible per dormir al llit amb els pares. Una nit, el llit va començar a moure molt forta i la petita va despertar espantada als seus pares. Es va posar de peu al llit i va començar a saltar mentre intentava que els seus pares despertessin. Tot d'una, un forat enorme va aparèixer en els seus peus i va caure a el fons per un tobogan.

Julia va començar a plorar ia cridar als seus pares perquè l'ajudessin a sortir d'allà, però no l'escoltaven. Va començar a caminar per buscar una sortida, però al no trobar-la es va recolzar en un arbre i va començar a plorar. Tot d'una, Júlia va sentir un soroll que la va espantar molt, mirava a tot arreu per veure què era. La petita va tancar molt fort els ulls a veure si així despertava, i a l'obrir-los, un gos negre va aparèixer davant seu.

Júlia es va quedar petrificada i de sobte el gos va començar a parlar, em tens fart! ¡No he conegut a una nena tan poruga! Ets la reina de la por!


La nena no podia obrir la boca, una barreja d'estupor per veure un gos que parlava i la por que sentia cap als gossos, no li permetien parlar. Llavors, el gos va començar a explicar-li a Julia qui era i per què hi era. Es deia Dog i era el guardià de bosc de les seves pors. Li va explicar que hi vivien totes les seves pors i que com eren tants, no podia controlar-los a tots.

Júlia li va explicar que no volia tenir por de totes aquestes coses, però que no sabia com evitar-ho. llavors Dog li va explicar, ¡a la por cal espantar-! i això com es fa? preguntar Júlia. El teu com espantes als teus amics? i Julia va respondre, cridant Buuuuuuu. Doncs així mateix s'espanta a la por, va respondre Dog.

Decidida a espantar la por, Julia li va demanar a Dog que l'hi portés, i del no-res, el gos li va posar un bony molt gran davant. Julia va començar a cridar buuuu, perquè la seva por s'espantés i es fora. Però la seva sorpresa va arribar quan Dog, va destapar aquell enorme embalum i davant ella va aparèixer el seu reflex en un mirall. Molt sorpresa, li va preguntar a el gos què significava allò.

I Dog li va explicar que la por no existeix, la por ho creguis tu mateixa Julia, li va dir. La petita, va seguir dient Buuu i tot al seu voltant va començar a allunyar-se, els gossos, els gats, la foscor, fins i tot Dog se'n va anar. Des de llavors, cada vegada que Julia sentia por recordava que ¡A la por cal espantar-!, i quan alguna cosa li espantava deia buuuu i així, aconseguia sempre tapar la seva por.

Final


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.