Educar a casa, o homeschooling, és una alternativa poc coneguda que no sol practicar-se a Espanya, però sí que és molt popular en altres països. Consisteix, tal com diu el nom que el nen o la nena no va a l'escola, sinó que segueix el programa formatiu des de casa. Són els seus pares o tutors els que fan la funció d'ensenyar-li.
Aquest mètode d'ensenyament té els seus adeptes i també els detractors. Cada família, depenent també de quina situació, es pot decidir o no per aquest sistema d'ensenyament.
Alguns avantatges de l'educació a casa
Les famílies que decideixen educar a casa troben un avantatge en el fet que els nens puguin tenir el seu pare, mare o germans grans al costat. És més fàcil adequar el mètode al nen i no viceversa. L'aprenentatge es dissenya tenint més en compte els interessos del nen o la nena, en un disseny d' ensenyament més holístic i experimental que els programes tradicionals.
D'altra banda, els horaris i els assumptes protocol·laris i burocràtics de l'escola no es tenen en compte. Tot i que en aquest sentit cal incidir que depèn de les famílies, ja que hi ha famílies que contracten tutors o persones especialistes en educació a casa.
Altres qüestions poden ser més pràctiques com que s'eliminen els contagis de virus la possibilitat d'estalviar en materials, no hi ha trasllats en cas d'escoles llunyanes, disminueix el possible estrès del nen davant del grup o la competitivitat pròpia de les aules. Hi ha molts pares que amb aquest ensenyament intenten protegir els fills d'idees alienes als seus interessos, però la realitat és que els nens es relacionen amb l'exterior, no viuen en bombolles.
Desavantatges d'educar a casa
Les qüestions més comunes que s'assenyalen com a desavantatges d'educar els nens a casa són que perdin beneficis de l'educació pública, com ara beques, excursions, classes extraescolars... La no socialització amb altres nens i amb altres figures disciplinàries, es pren com a contraproduent, ja que es pot incórrer en un cert aïllament social.
Hi ha menys contacte amb altres idees, ja que tendeix a desenvolupar-se al voltant dels interessos de la família. Això pot provocar menor acceptació i intolerància davant d'altres opinions. Per als pares, l'educació del nen es porta molt de temps disponible. Es converteix en un compromís infrangible . Cal tenir molta força de voluntat i una gran vocació.
A Espanya hi ha l'obligació de fer un programa escolar. El nen ha d'homologar el seu nivell de coneixement amb altres nens de la seva edat, això no és ni avantatge, ni desavantatge, simplement ens indica que més enllà del que els pares vulguin ensenyar a un programa per complir, per tant l'ensenyament ha de ser efectiu.
La situació de l'ensenyament a casa a Espanya
A Espanya, aquesta modalitat d?ensenyament a casa la segueixen unes 2.000 famílies. Tot i que no està prohibida expressament per llei, la realitat és que hi ha un buit legal. La LOE fa obligatòria l'escolarització des dels 6 als 16 anys, però el Tribunal Constitucional va resoldre el 2010 que la facultat «invocada dels pares d'escollir per als seus fills una educació aliena al sistema d'escolarització obligatòria per motius d'ordre pedagògic no està compresa en cap de les llibertats constitucionals».
Després d'aquest pronunciament de l'Alt Tribunal es van dictar diverses sentències que han forçat mares i pares a matricular els fills i les filles en col·legis ordinaris en contra de la seva voluntat. De vegades les famílies el que fan és matricular els fills en cursos d'escoles nord-americanes a través d'Intenet, perquè es puguin examinar, i després aquest títol el poden convalidar a Espanya.
El Ministeri d'Educació compta amb un Centre per a la Innovació i el Desenvolupament de l'Educació a Distància (CIDEAD) per a estudiants de tots els nivells que «es veuen impossibilitats per rebre ensenyament a través del règim ordinari.