L'arribada massiva de persones migrants a Ceuta durant els darrers dies ha posat al centre del debat la protecció dels drets de la infà ncia. Segons la Plataforma d'Infà ncia, al voltant de 7.000 nenes, nens i adolescents han aconseguit territori espanyol en un context de crisi humanità ria que fins i tot ha provocat la pèrdua de vides durant l'intent d'encreuament. L'organització ha instat les administracions a situar l'interès superior del menor en totes les actuacions, tot recordant que la Convenció sobre els Drets de l'Infant obliga a protegir cada menor independentment del seu origen o situació administrativa.
La situació ha desbordat els recursos d‟acollida de la ciutat autònoma. Abans d'aquesta onada, Ceuta tutelava 180 menors estrangers no acompanyats; ara la xifra s'ha disparat fins als 800, i algunes estimacions apunten que podrien arribar a 5.000 els infants i adolescents sense referents familiars. El Ministeri de Joventut i Infà ncia ha confirmat que des del 29 d'agost la ciutat es troba en situació de contingència migratòria extraordinà ria, cosa que activa el mecanisme de repartiment solidari entre comunitats autònomes.
Una crisi humanità ria que exigeix ​​protecció immediata
Les entitats d'infà ncia, com ara la Plataforma d'Infà ncia i la Fundació Arrels, han coincidit que la resposta ha de prioritzar l'atenció immediata. L'accés a alimentació, allotjament, atenció sanità ria i suport psicosocial són necessitats bà siques que s'han de cobrir des del primer moment, juntament amb l'assistència lingüÃstica i la representació legal quan calgui. La Fundació RaÃces ha subratllat que entre els arribats hi ha perfils especialment vulnerables, com ara nadons, nens de poca edat i mares amb fills petits, molts dels quals han recorregut rutes migratòries marcades per la violència.
L'organització també ha alertat sobre l'augment dels discursos que criminalitzen la infantesa migrant. Darrere de cada arribada hi ha nens i adolescents que fugen de situacions extremes i que creuen fronteres perilloses, en aquest cas nedant, amb l'esperança de millorar les seves vides. La protecció d‟aquests menors no és només una obligació legal, sinó també ètica, i ha de guiar l‟actuació de tots els poders públics.
Garanties legals i jurisprudència del Tribunal Suprem
Un dels punts clau que han recordat les organitzacions és la il·legalitat de les devolucions col·lectives de menors. El Tribunal Suprem ja es va pronunciar el 2024 en condemnar les repatriacions realitzades durant la crisi del 2021, establint que els procediments de rebuig a frontera i devolució no estan previstos legalment per a nens i adolescents. La sentència del 30 de juliol del 2026 ha tornat a confirmar que un menor no acompanyat no pot ser sotmès a proves mèdiques de determinació de l'edat si disposa d'un passaport và lid, llevat que hi hagi raons justificades per dubtar de la seva autenticitat.
El procediment de determinació de l'edat, que inclou radiografies de canell, dents i clavÃcula, només s'ha d'iniciar quan hi hagi dubtes reals i mai de manera automà tica. Les organitzacions d'infà ncia insisteixen que ha de prevaldre la presumpció de minoria d'edat i que el jove té dret a ser escoltat, comptar amb intèrpret i assistència lletrada. A més, recorden que el Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides ha emès diverses resolucions contra Espanya per vulnerar aquests drets en casos anteriors.
Coordinació entre administracions i distribució territorial
La saturació dels recursos a Ceuta ha fet necessari activar el mecanisme de repartiment de menors entre comunitats autònomes, previst al Reial decret llei 2/2025. El Ministeri de Joventut i Infà ncia treballa perquè el procediment d'acollida vinculant i solidà ria es produeixi amb la mà xima celeritat possible cap a aquelles comunitats que es troben per sota de la capacitat ordinà ria d'acollida, fixada en 16.016 places per a tot el territori nacional, de les quals només 27 corresponen a Ceuta.
La Fundació RaÃces ha reclamat que totes les administracions implicades situïn la protecció de la infà ncia per sobre del control fronterer i que es garanteixi una avaluació individualitzada de cada cas. La reunificació familiar només s'ha de fer quan no hi hagi risc per al menor i mai mitjançant una simple entrega a les autoritats marroquines. Aixà mateix, se sol·licita que tots els menors identificats siguin inscrits al Registre Central de Menors Estrangers No Acompanyats per assegurar-ne el seguiment i la protecció.
La crisi de Ceuta ha tornat a evidenciar la necessitat que les polÃtiques migratòries respectin els drets de la infà ncia, amb procediments individualitzats, protecció especialitzada i solucions duradores que responguin a l'interès superior de cada infant i adolescent. La coordinació entre administracions i el compliment de la legalitat internacional són l'única via per garantir que cap menor no quedi desprotegit en un context d'emergència humanità ria.