Potser pensis que a tu mai no et passaria, però la realitat és que hi ha pares que fan diferències entre els seus fills adults. Cosa que potser comença a la infància, quan els nens comencen a desenvolupar la seva personalitat i és aquí quan els pares poden trobar més afinitat amb un fill o un altre. En arribar a l'edat adulta, aquestes diferències es fan cada cop més evidents, encara que això no hauria de suposar una relació diferent entre fills.
Perquè la realitat és que les persones adultes també pateixen amb aquesta situació, les persones grans també se senten menys estimades, menyspreades i infravalorades quan un pare o una mare té preferència per un altre dels seus fills. La qüestió és, per què hi ha pares que fan diferències entre els fills adults? Busquem les respostes a continuació.
Pares que fan diferències entre els fills
El dany emocional és terrible, potser fins i tot irreparable, perquè els fills que no són «els elegits», els que queden en segon pla davant d'algun dels seus germans, desenvolupa greus problemes emocionals que podrien marcar les relacions de per vida. En primer lloc la relació amb els seus germans, perquè és natural que es desenvolupin certes enveges provocades per les mancances paternes.
Però, per què els pares poden fer diferències entre els fills? La resposta en la majoria dels casos és més profunda, es troba a la infància i en les circumstàncies que van envoltar la relació patern filial. En pares separats és molt habitual que els fills de forma natural es dividisquen per donar suport als pares. Quan això passa els progenitors comencen a fer diferències, certs tractes de favor cap al fill que es mostra més del seu costat.
També pot passar per simple personalitat, perquè en molts casos els pares no estan preparats per assumir que els fills tenen el seu propi caràcter. Quan aquesta personalitat xoca amb el que els pares busquen, es comencen a crear diferències que acaben per malmetre una relació més enllà de l'estrictament familiar. Finalment, les pròpies experiències dels pares poden marcar la relació amb els fills.
Com pateixen els fills
Els llaços de sang són molt forts i un sent amor de manera natural per les persones que conformen el seu cercle familiar. Això no obstant, aquesta relació s'ha de treballar, fomentar i protegir perquè no es trenqui. Perquè el cor estira fort, però la maduresa implica escoltar i fer cas al que el cap diu. Quan un fill sent diferències dels pares cap a algun dels seus germans, es trenca un llaç que serà molt difícil tornar a recuperar.
Aquesta serà la primera relació que patirà, la relació amb els pares. Però després arriben una infinitat de relacions tòxiques per una persona que ha viscut diferències a casa, que se sent menyspreat, que no ha sentit l'amor i la protecció de qui correspon. Perquè un adult no deixa de ser un fill i un mai no deixa de necessitar el suport i amor dels seus pares.
Quan la relació més important es fa malbé així, és molt difícil establir relacions sanes amb altres persones. El cor pateix un mal difícil de reparar, es genera desconfiança, manca d'amor propi, les relacions s'auto boicotegen per por de sentir rebuig. Aquest rebuig que un fill sent quan la mare o el pare fa diferències entre els fills. En aquest cas, és fonamental comptar amb ajuda psicològica per mirar de trobar les eines necessàries per gestionar les relacions i les emocions de manera saludable.
A moltes cases hi ha diferències entre els fills, especialment quan aquests són adults. De vegades són diferències de gènere, causades per una educació paternalista que fa diferències entre fills homes i filles dones. Cosa que es passa per alt perquè abans era així, però que no deixa de fer mal en l'amor propi dels qui el pateixen. En definitiva, els pares avui són els que tenen l'oportunitat d'esmenar els errors dels pares del passat. No deixeu passar l'oportunitat de ser més justa i equitativa amb la relació entre tots els vostres fills.