Què cada vegada som més les dones que posposem la nostra maternitat és un fet i una realitat. I amb això també concebre ja no és tan fàcil com abans. A causa d'això els embarassats per reproducció assistida s'han multiplicat en els últims anys. Recórrer a la Seguretat Social és l'opció més econòmica a causa de les elevades despeses d'una clínica privada però tenen hi ha uns requisits per a la reproducció assistida per la Seguretat Social.
En què consisteix la reproducció assistida?
Els casos d'infertilitat o esterilitat de les parelles que desitgen tenir un fill cada vegada són més freqüents. Per posar solució ha la tècnica d'inseminació artificial i la fecundació in vitro. Es triarà una o altra segons la situació de cada parella en particular, i les dificultats que hi hagi per concebre.
La esterilitat és el incapacitat d'aconseguir l'embaràs de forma natural després d'estar un any intentant-sense cap mètode anticonceptiu i mantenint relacions sexuals regulars. I la infertilitat seria la incapacitat d'aconseguir un embaràs o de mantenir-lo. En aquest cas estarien inclosos els casos d'avortaments espontanis.
Una de cada 10 parelles tenen problemes de fertilitat i 1 de cada 6 d'esterilitat, per la qual cosa és una mica més habitual del que ens imaginem.
inseminació Artificial
Aquesta tècnica consisteix a dipositar una mostra de semen en el tracte reproductor femení (Úter, cèrvix o trompes de Fal·lopi). Pot ser amb semen d'un donant o de la parella. Augmenta considerablement les possibilitats d'un embaràs.
Fecundació in vitro (FIV)
Aquesta tècnica de laboratori consisteix a implantar a la dona un òvul ja fecundat amb anterioritat. Es poden utilitzar òvuls i de la parella o donants segons el cas.
Requisits per a la reproducció assistida en la seguretat social
El cost econòmic d'aquestes tècniques de fertilitat (una inseminació artificial pot costar entre 600-1500 euros i una fecundació in vitro entre els 3000 i 5000 euros) fa que l'opció de recórrer a la seguretat social sigui molt temptadora. Però a causa de l'alt cost que suposa hi ha una sèrie de requisits que cal complir per poder accedir-hi. Vegem quals són:
- Edat. L'edat límit per a iniciar els tractaments en la dona és de 40 anys i per als homes 55. Això és a causa dels llargs temps d'espera per a aquestes tècniques que es poden demorar en el temps fins i tot fins a 2 anys. El millor és acudir als 36-37 per no anar molt justos de temps.
- Fills en comú. Si ja hi ha fills en comú no es pot optar a tractament per la seguretat social, tret que tingui algun tipus de malaltia crònica greu o si només un dels membres de la parella té descendència.
- Problemes per concebre. Hi ha d'haver una incapacitat per aconseguir l'embaràs de forma natural. Per comprovar-ho es realitzen una sèrie de proves de fertilitat a tots dos membres de la parella.
- Ús de l'esperma. Si no es pot fer servir espermatozoide de la parella amb temes mèdics es pot recórrer a bancs d'esperma. La Seguretat Social té bancs privats amb donants de semen anònims. Si es va a procedir a algun tractament oncològic es pot congelar l'esperma per a més endavant.
- Nombre de cicles. Es refereix als intents que hi ha per fer-se a el tractament. El nombre de cicles variarà molt d'una comunitat autònoma a una altra, encara que per norma general el màxim de vegades que es pot intentar són 3 cicles per fecundació in vitro, 4 per a la inseminació artificial amb semen de la parella i 6 si és esperma d'un donant.
- Malalties en els pacients. Malalties com el VIH, Hepatitis C o una altra malaltia greu hereditària pot ser obstacle per a fer-se un tractament de fertilitat per la Seguretat Social.
- proves especials. Hi ha certes proves que no les cobreix la seguretat social com la ovodonació (donació d'òvuls) o el diagnòstic genètic preimplantacional.
Perquè recorda ... acudeix al teu metge per analitzar la teva situació en concret.