De vegades pot ser necessari saber com provocar el part quan es completen les setmanes de gestació. Hi ha diferents tractaments que ajuden a iniciar el part provocant contraccions de l'úter o fent-les més fortes.
Si vols saber com provocar el part, queda't i t'expliquem els diferents mètodes emprats per la medicina per iniciar el part amb seguretat per a la mare i el seu nadó.
Com es provoca el part?
El sac o bossa amniòtica és l'embolcall membranosa que envolta el fetus i que conté el líquid amniòtic que envolta i protegeix el nadó. Quan el part s'inicia de manera natural, es produeix el que comunament coneixem com “trencar aigües”, que no és més que la ruptura de la borsa amniòtica amb la conseqüent sortida del seu contingut a través de la vagina.
Però en determinades ocasions, això no passa i llavors caldrà provocar-ho perquè un cop finalitzats els nou mesos de gestació, el naixement del nadó és de necessitat obligatòria.
El metge farà una sèrie de proves i revisions prèvies a la inducció de treball de part per procedir de manera segura. Farà un examen pèlvic i posteriorment passarà a través del seu coll uterí una sonda (fi tub de plàstic) amb un ganxo al seu extrem final que crearà un forat a les membranes de sac amniòtic. És un procediment segur que no perjudica ni la mare ni el nadó.
Després d'aquesta intervenció, les contraccions s'inicien al cap d´uns minuts o poques hores. Si la feina de part no comença passades unes hores, se subministrarà a la mare un medicament per via intravenosa que el provocarà. És important fer això perquè un cop trencada la borsa amniòtica el risc de patir infeccions és més gran.
L'ús de prostaglandines
El treball de part o simplement part, consisteix en una sèrie de contraccions musculars de l'úter alhora que el coll uterí s'eixampla i es torna més tou, permetent així la sortida del nadó a través del canal vaginal.
Al començament de l'embaràs, els teixits que componen el coll uterí el fan ferm, allargat i mantenen tancat el cèrvix. Però com s'ha esmentat, quan arriba el moment del part, la seva composició canvia tornant-se més lax i dilatant cèrvix. Si això no passa, es pot aplicar un medicament que conté prostaglandines. Aquesta hormona és alliberada naturalment pel cos de la dona però de vegades no és suficient i caldrà subministrar-la externament.
El medicament es col·loca a la vagina prop del coll uterí i començarà a suavitzar els teixits del coll uterí. Tot seguit les contraccions poden començar. En tot moment es monitoritzarà la freqüència cardíaca del nadó. Si el treball de part no comença, es pot permetre a la mare sortir caminar una mica, ja que el moviment estimula les contraccions.
Subministrament d'oxitocina o Pitocin
L'oxitocina és una hormona naturalment present al cos de la dona i que se segrega en major quantitat quan arriba el moment del part. Però comunament se subministra una aportació extra per facilitar o promoure el treball de part.
El seu nom comercial és Pitocin i és un medicament que injectat per via intravenosa inicia les contraccions uterines de manera regular o les fa més intenses. Se subministra a un ritme constant i la dosi es pot augmentar progressivament si calgués. Un cop iniciades les contraccions, es pot estimar convenient recudir la dosi.
Es vigilaran en tot moment la freqüència cardíaca del nadó i la força de les contraccions ja que si aquestes són massa fortes podrien fer-lo mal. L'oxitocina no es pot subministrar si s'observa que el nadó no està rebent una aportació d'oxigen o prou nutrients.
De vegades l'oxitocina també es fa servir després que el treball de part hagi començat, però les contraccions no hagin estat prou fortes per dilatar el coll de l'úter.
Raons per provocar el part
Hi ha moltes raons per les quals pot ser necessari induir el part i moltes vegades s'hi procedeix abans fins i tot que el part s'iniciï de manera natural. Es pot provocar el part en els casos següents:
- Si un cop transcorregudes les 34 o 36 setmanes de gestació la borsa amniòtica es trenca però no comença el treball de part.
- Si ha passat la data probable de part, (entre 41 i 42 setmanes)
- Si la mare ha patit un mortinat (mort fetal intrauterina) anteriorment.
- Si es detecta durant l'embaràs alguna afecció que pugui posar en perill la salut o la del nadó com pressió arterial alta o diabetis.
Amb aquesta informació podràs conèixer les pautes principals per aprendre com provocar el part.