Segons un estudi recent, la veu d'una mare té el mateix efecte en els nadons prematurs que els analgèsics, per tant, els calmen el dolor.
Des que són a l'úter, els nadons aprenen a reconèixer la veu de la mare i, precisament aquesta veu, sembla poder alleujar el seu patiment. Així ho confirma un estudi dut a terme pel equip de la Universitat de la Vall d'Aosta, en col·laboració amb la Universitat de Ginebra i la USL Vall d'Aosta, ique ha estat publicat a la revista Informes científics.
La investigació, que va prendre una mostra d'un grup de nadons prematurs, va mostrar que escoltar la veu de la mare mentre els nadons se sotmetien a algunes pràctiques mèdiques necessàries, limitava els seus efectes dolorosos o més aviat limitava la percepció del dolor.
Temps d'incubadora i proves…
Els nadons prematurs sovint es deixen un temps en una incubadora i se sotmeten a procediments mèdics de rutina durant diverses setmanes, que en alguns casos poden ser dolorosos. Jo mateixa sóc seismesisna, així que vaig haver d'estar-me tres mesos a la incubadora, i en aquella època encara poc se sabia de l'efecte de la veu de la mare sobre els nadons prematurs. Ara, gràcies a la ciència i als avenços etecnològics, es poden saber moltes més coses que abans, i es poden fer servir per millorar el benestar de les persones. Qui pensaria que una veu tindria efecte analgèsic sobre un altre ésser viu? Doncs és així, i ara ja està comprovat. La veu de la mare pot ajudar a alleujar el seu patiment, tal com es va descobrir aquest estudi. No el patiment en general sinó el que té relació amb el dolor.
Estudi sobre la veu de la mare en nens prematurs
Per comprovar el potencial de la veu de la mare davant del dolor, els científics van seguir 20 nadons prematurs fins a l'hospital Parini a Aosta demanant a les mares que fossin presents durant l'anàlisi de sang diària, que es fa extraient unes gotes del taló. Aquesta prova pot resultar una mica dolorosa per als nadons.
Com va dir la Dra. Manuela Filippa, investigadora i autora principal de l'estudi:
«Centrem aquest estudi a la veu materna, perquè en els primers dies de vida és més difícil que el pare sigui present, a causa de les condicions laborals que no sempre permeten dies de descans.»
Els resultats de lestudi
L'estudi es va fer en tres fases durant tres dies, per tal de tenir una comparació entre els diferents escenaris possibles: una primera injecció es va administrar en absència de la mare, una segona amb la mare parlant amb el nen i una tercera amb la mare, aquesta vegada cantant al nen. No es feia de la mateixa manera sempre sinó que era un ordre a l'atzar de les 3 condicions possibles.
Per avaluar el patiment dels més petits, l'equip investigador va utilitzar el Preterme Infant Pain Profile (PIPP), que estableix una quadrícula amb puntuacions que van de 0 a 21 per a les expressions facials i paràmetres fisiològics (freqüència cardíaca, oxigenació, etc.). Les reaccions dels petits són una escola de les sensacions doloroses del nen, no poden parlar però sí expressar-se, i si sabem com s'expressen podem identificar què els passa.
La clau és l'oxitocina
Els resultats van ser significatius: si la mare parlava amb el nadó durant el dolorós procediment, els senyals d'angoixa disminuïen i alhora augmentava el nivell de oxitocina. Per tant, millorava el control general del dolor als nens.
«Ràpidament recorrem a l'oxitocina, l'anomenada hormona de l'aferrament, que estudis previs ja havien relacionat amb l'estrès, la separació de les figures d'aferrament i el dolor.» Usant una mostra de saliva indolora abans que la mare parlés o cantés i després de la punxada al taló, l'equip de recerca va trobar que els nivells d'oxitocina van augmentar de 0.8 picograms per mil·lilitre a 1.4 quan la mare els parlava. En termes d'oxitocina, aquest és un augment significatiu.
La investigació bàsicament demostra una cosa que ja podíem endevinar: l'important que és que els pares de nadons prematurs sempre puguin estar al seu costat a l'hospital, considerant que aquests nadons estan sotmesos a un estrès intens des del naixement. Una presència que, com veiem a l'estudi i encara que sigui en una mostra petita, té un impacte en el benestar.