Els nens també pateixen estrès, però moltes vegades no ho expressen de manera explícita. Per aquesta raó, és important que els pares vigilin els seus fills de prop i aprenguin a manejar l'estrès, i fins i tot a evitar-ho del tot.
El nostre comportament pot influir molt en l'estat d'ànim dels nostres petits. Si estem estressats és molt probable que els nostres fills també acabin estant estressats. Hem de tenir molt present això i mirar de controlar el nostre estrès per no transmetre'l. De totes maneres, no sempre és degut al nostre propi estrès, haurem de ser capaços d'indagar què li està provocant aquest malestar i pressió.
Causes
Segons un estudi de l'OMS, el 29% dels nens de 11 anys i el 36% de les nenes a Suïssa pateixen trastorns del son. La causa sol ser un estrès excessiu no només per la pressió del rendiment escolar, sinó també per problemes familiars o per manca de temps de lleure desestructurat. Això mateix que passa a Suza passa a tot el món. La pressió és un dels majors factors d'estrès de l'actualitat i és a les nostres mans intentar ensenyar els nostres fills a portar aquesta pressió.
Quan els nens se senten capaços de gestionar i solucionar els seus problemes, es desenvolupen de manera equilibrada, tot fomentant l'autoestima. Un alt nivell d'estrès durant un període prolongat pot perjudicar aquest desenvolupament psicològic.
Com es manifesta l'estrès als nens?
L'estrès es pot manifestar de diverses maneres, els possibles signes són:
- Mal de ventre
- transpiració
- Mal de cap
- Nàusees
- Falta de gana
- Problemes per dormir
- Irritabilitat
Important: si aquests símptomes tenen lloc diverses vegades a la setmana o si la vida del nen o la família es veu greument afectada, els pares han d'analitzar acuradament la situació. De fet, els nens sovint envien senyals «codificats», cosa que significa que no expressen explícitament quan alguna cosa va malament o perquè no tenen gana.
Precisament aleshores és important que els pares no només observin el comportament del seu fill, sinó també el seu propi. Els símptomes al nen ocorren en combinació amb certes situacions? Potser nosaltres, com a pares, també patim estrès? És possible que l'estrès d'un mateix estigui afectant el nen? El comportament relacionat amb l'estrès pot millorar simplement percebent-ne conscientment quan i per què sorgeixen certes situacions estressants.
És així com pots ajudar el teu fill a manejar l'estrès:
Encara que sembli una obvietat: intenta ser un exemple de calma per als teus fills i crear un ambient on les imperfeccions estiguin permeses.
- Detecció conscient de l'estrès: ajuda el teu fill a comprendre perquè sorgeix l'estrès i com canvia el seu comportament en resposta a l'estrès.
- Mostrar comprensió pels problemes del nen i explicar la seva experiència en relació amb l'estrès, creant un clima de confiança per ser capaços de buscar junts una solució.
- Doneu suport al nen a la recerca de solucions.
- Prioritzar i deixar el temps lliure no estructurat, dedicar temps a activitats compartides (menjar, fer senderisme, etc.).
- alaba al nen quan hagi fet alguna cosa bé.
- Has d'estar preparat i obert a tabús i temes delicats.
- Creeu una atmosfera de aprenentatge pacífica, per permetre fases de concentració.
- observa quines activitats ajuden el nen a relaxar-se: esports, escoltar música, tècniques de relaxació o viatges imaginaris, moixaines.
Si no el podem portar nosaltres sols sempre podem comptar amb l'ajuda de psicòlegs i especialistes perquè tractin aquest estrès i pressió en els nostres fills, i fins i tot perquè ens donin unes guies per poder portar el dia a dia. Demanar ajuda no vol dir no saber fer les coses, cada nen és diferent i cada situació també ho és. No tenim perquè pensar que ho podem fer tot sols perquè aquest és un dels grans errors dels pares, no demanar ajuda en casos en què es necessita ajuda. Sempre podem intentar portar-ho nosaltres i seguir els consells que trobem dels especialistes, però si no fos prou, us animo a acudir a un psicòleg per acabar de portar la situació sense fracassar en l'intent.