Animals: un amor a primera vista que es repeteix cada dia
«Avui dia el 80% de les persones que conviuen amb un animal a casa admeten que ho consideren així, com un fill”, afirma Guido Guerzoni, professor de Gestió de museus a Bocconi i autor de “Mascotes. Com les mascotes han envaït la nostra vida i el nostre cor”.
Diguem que és una mica fruit d'aquest procés d'humanització dels animals que es fa des de fa uns quinze anys. Les motivacions? Són diferents, però l'autor capta una implicació psicològica que probablement sigui al centre d'aquest fenomen i que ens hauria de fer reflexionar.
«En un món on les relacions romàntiques són cada cop més curtes i les relacions amb altres cada vegada més intervingudes per la tecnologia, el de les mascotes és una presència càlida, física, autèntica… », comenta Guerzoni. «Es converteixen en una mena d'àncora per a nosaltres, d'estabilitzadors afectius. Són els únics que estan sempre a prop nostre, expressant-nos cada dia el seu amor com si fos sempre la primera vegada».
No és el mateix un gat que un gos
Els «excessos» de la humanització són generalment més cap als gossos, sobretot si són petits. L'error més freqüent que es comet amb els gats és més aviat pensar-hi com si fossin gossos. No és així. Tenen característiques molt diferents, així com la seva manera de comunicar-se és diferent. Si ho ignores, t'arrisques a grans malentesos, que compliquen la convivència.
Abraçar-los no sempre és una bona idea. Hi ha gats que són més mimosos, altres menys. En principi, però, el gat posa límits i et fa comprendre què vol. Si mentre l'acaronem ens atura amb la pota o amb una petita mossegada, està dient 'para'. És millor escoltar-ho. Hem d'ensenyar els nostres fills a saber escoltar el llenguatge de la nostra mascota.
Un contacte físic exagerat i «estar sempre junts» no és res de bo ni tan sols per al gos, encara que aquest últim demostri que li agrada. En realitat, genera un fort sentit de dependència. La conseqüència serà un gos insegur i incapaç de mantenir-se allunyat del propietari.
De vacances oa casa?
Quan la família se'n va de vacances, el millor pot semblar emportar-te el teu amic pelut amb tu: però si això és bo per al gos, no és tan bo per al gat. Treure'l del seu territori, on ja ha marcat els diferents àmbits de la seva vida diària (on menja, on defeca, on dorm...) significa generar-li malestar, obligar-ho a fer-ho tot de nou i moments d'estrès. El millor seria deixar-ho a casa sol, amb un bon subministrament de menjar i una persona de confiança que cada dia controli que tot estigui en ordre. Per molt que els nostres fills insisteixin a portar-lo amb ells a tot arreu.
Evita les rebequeries amb el menjar
Tant en els nostres fills com en els animals, complaure'l massa amb el menjar crea un desequilibri que pot portar a enrabiades. No li donis el que vulgui a l'animal i després al nen li prohibisques segons quines coses. No entendrà perquè la mascota sí que pot i ell no.
Quin és el risc de sostenir-los als braços?
És un error que es comet especialment amb gossos molt petits, com els chiwawas. Així correm el risc de donar-li massa autoritat i crear-hi una actitud de superioritat. La conseqüència pot ser que vulgui dominar l'amo, obligant-ho a fer allò que vulgui. Hem d'ensenyar als nostres petits que ells són els que guien la nostra mascota, no al revés.
Dormir al llit: sí o no?
És una elecció del propietari, sempre que hi hagi coherència. Deixar-ho dormir al llit només en determinades ocasions no té sentit i el desorienta. Pot dormir amb el nostre petit sense cap problema, però les primeres vegades haurem de veure com dermen per evitar possibles esgarrapades o que li llenci l'alè a la cara.
Com afrontar les pors
Si un cadell té por de l'aspiradora cal acostumar-lo a poc a poc: primer ensenyar-li la màquina, sense moure-la, després en funcionament a certa distància, i així successivament. I això és una cosa que també han d'aprendre els nostres fills, que li ensenyin les coses noves que entren a casa a poc a poc, perquè s'hi familiaritzin. Una altra cosa que han d'aprendre els nostres fills és que les mascotes de vegades s'amaguen per por, sobretot els gats, i que els hem de deixar aquell moment, aquell espai, sense angoixar-los. Que ja es tranquil·litzaran i sortiran.
La veritat és que tenir mascotes i fills els ajuda els nostres petits a aprendre a relacionar-se amb els animals ia voler-los sense angoixar-los. A més, aprenen a valorar les coses, a ensenyar als altres (no només ells han d'aprendre) ia saber fer-ho amb afecte, etc.