Quan un nen, o nena té heterocromía ens referim al fet que té un ull de cada color. Com hauràs esbrinat el color de l'iris depèn de les quantitats de melanina que cada persona tingui en el seu cos. Molt poques vegades passa que a cada Sant Martí li correspongui una quantitat diferent de melanina, per excés o per defecte, però es pot donar, donant així dos tons de colors diferents.
T'expliquem a continuació les causes de la heterocromía, els tipus que hi ha i si existeix o no alguna malaltia associada a aquesta anomalia. Però t'avancem que, quan és congènita, és un factor que no afecta la visió.
Tipus de heterocromía
En els nadons les pigmentacions dels iris poden ser fosques o clares, i després amb el passar el temps es mostra el color propi de l'ull. No parlem d'aquest canvi de color, sinó quan el nadó, té un ull, o part d'ell d'un altre color diferent. La heterocromía només passa en l'1% de la població, aproximadament. I curiosament sembla afectar més a les nenes que als nens.
En la majoria dels casos és hereditari, però també pot venir provocada per malalties, lesions o síndromes. De vegades, el color dels ulls pot canviar de nens, joves o adults, després d'un trauma o malaltia.
La heterocromía, pot ser parcial, central o total.
- heterocromía completa o total és quan els dos ulls són completament diferents i no comparteixen el mateix color enlloc de l'iris. L'exemple més comú és un ull és blau i l'altre marró.
- la heterocromía parcial és que un dels ulls té un color diferent en una part de l'iris, però no en la seva totalitat. Són els ulls blaus amb taca marró, per exemple.
- La heterocromía central és la més comuna entre els nens. Consisteix en que hi ha diferents nivells de melanina al voltant de la pupil·la i en la mitjana perifèrica, a més de l'anell que cobreix l'iris complet. Es tracta en els ulls clars, especialment en els ulls verds.
Importància de l'iris
El Sant Martí és important principalment perquè sense ell la visió no tindria l'agudesa visual necessària per complementar la vista. Si l'iris no funciona bé, s'origina una captació diferent en la llum dels objectes que travessa la retina. Si la qualitat d'l'iris no és bona fa que l'enfocament dels objectes sigui deficient, al no arribar el suficient nivell de llum que entra a l'ull per la seva part interna.
És possible que hagi forats forats en l'iris, que fan que els raigs ultraviolats de la llum, es posin sobre la retina fent que la visió dels objectes siguin dobles o de forma fantasmal. Aquesta és una de les malalties de la vista més comuns entre els albí.
Però si la heterocromía es tracta d'una herència genètica, A deferència dels altres patiments que es poden manifestar en l'iris, aquesta no provoca una mala visió en el nen o nena que ho pateixi. Tanmateix és important que es mantingui una bona higiene en l'iris, per evitar la seva degeneració i es derivi en altres malalties.
Recomanacions si perceps heterocromía en els teus fills
Si el teu fill té un ull de cada color, o pigmentacions de diferents colors en l'iris des del naixement no és preocupant, però si t'adones el canvi de color d'un o dos ulls alhora, llavors és aconsellable consultar a un metge. D'aquesta manera t'assegures que aquests canvis de color no siguin un símptoma d'una malaltia o de cap problema mèdic, com a símptoma d'un tumor al globus ocular, o fins i tot un tumor al cervell.
Algunes síndromes i condicions associades a la heterocromía, són per exemple, el glaucoma pigmentari, Que només es detecta després d'un examen exhaustiu. Altres possibles raons perquè canviï el color dels ulls són: la síndrome de Waardenburg, neurofibromatosi, inflamació lleu, que afecten un sol, objecte estrany a l'ull, hemorràgia.
El síndrome Fuchs, que sol donar-se en persones joves es manifesta pel desenvolupament de dany crònic a la coroide dels ulls. En la majoria dels casos, només es veu afectat un ull. Aquesta malaltia, per si gairebé no es diagnostica, però sí s'acompanya d'altres símptomes que porten al seu diagnòstic.