Llegíem a principis d'any que el Govern anava a negociar amb el suport de Ciutadans, La inclusió en els pressupostos de 2017, un pla de lluita contra el fracàs escolar, basat en la implantació de programes que estan funcionant en col·legis amb entorns desfavorables. El "preferent" que així es cridaria, es desenvoluparia a instàncies dels propis centres educatius interessats, que rebrien fons de complir els requisits. L'any 2015 es va saldar amb 9 punts més respecte a la mitjana europea, en taxa d'abandonament educatiu precoç.
En aquest tema entren en joc conceptes com fracàs escolar o abandonament escolar, que s'interrelacionen, I mereixen ser explicats. Fracàs escolar és quan un menor d'edat no és capaç d'arribar al nivell mitjà en funció de la seva edat i de el nivell educatiu que cursa, així doncs ens referim a les qualificacions, Un factor que (com sabem, encara que no sempre reconeixem) no és indicatiu de les competències adquirides per un alumne. Fracàs escolar a adolescents està relacionat amb uns resultats inferiors a les seves capacitats; i s'associa amb el risc d'abandonament prematur dels estudis (abans de finalitzar l'ESO). Una puntualització interessant, l'assenyala el psicopedagog V. Garcia Hoz:
'El fracàs escolar neix de convertir els exàmens en sanció social i no en acció pedagògica'
A l'referir-nos a abandonament escolar, pensem en adults que han deixat les aules només amb el graduat en ESO, I no hi ha a Europa un altre país que acumuli tantes persones de 18 a 24 anys que únicament compten amb aquesta titulació. Què causa el fracàs escolar? ¿Quines solucions són possibles? Dir, abans de prosseguir, que el fet que amb la LOGSE (una de les nostres lleis educatives anteriors), s'augmentés l'edat fins a la qual s'hauria de romandre al centre educatiu, no va millorar el fracàs escolar. Tampoc es va incidir massa en pràctiques organitzatives generals (I sí en mesures puntuals com les "aules de convivència").
Fracàs escolar: tremend problema d'origen multifactorial.
La LOMCE, amb itineraris formatius molt tancats i provocant major segmentació d'alumnes, no crec que millori el fracàs escolar. Abans de finalitzar l'any passat, els resultats de l' informe PISA 2015 gairebé ens feien caure en una perillosa trampa ... Perquè pot ser que aquestes proves internacionals, i pot ser que els mesuraments serveixin com a referència per plantejar determinades accions. Però no és més que una forma de fixar-nos en els resultats numèrics.
Causes de l'fracàs escolar.
Es tracta d'un problema multifactorial, els resultats ens entestem a atribuir únicament als estudiants o als seus famílies; he fet no fa gaire que encara sentíem parlar de "ninis", en un exercici clar d'incomprensió de tot el que envolta la població jove i adolescent, i en una ostentació clar de adultocentrismo. Potser el problema sigui que no ens enfoquem en millorar les condicions i les polítiques perquè els nens tinguin èxit en els estudis; de fet és sabut que altres països compten amb lleis estables, i mecanismes per motivar el seu alumnat, mentre que aquí s'aconsegueix una frustració palpable una vegada progressen a segon d'ESO (el primer curs és per a adaptar-se a l'Institut i per intentar gestionar la ingent quantitat d'assignatures que han d'estudiar).
Les causes són polítiques, econòmiques, socials, i també familiars o individuals; entre les dues últimes podríem situar alguns trastorns de l'aprenentatge, O les dificultats dels pares per exercir de mediadors entre 2 esferes: el fill i el sistema educatiu. Clarament, les escandaloses xifres de fracàs escolar a Espanya, parlen d'una educació que podria ser una altra, d'unes necessitats mal ateses, d'una falta de coneixement del que és el món infantil i adolescent.
Per aclarir aquest últim punt, puc esmentar breument que les noies i nois d'entre 11 i 17 anys (edats variables), estan immersos en un procés de construcció d'identitat, complex per a ells, incomprensible per bona part de la societat adulta. En aquesta recerca necessiten més temps que mai per trobar-se, de manera que el sol fet d'haver de romandre 6 hores a les aules, ja suposa una interferència per a ells; si a més, se'ls està omplint el cap de continguts, en lloc de permetre'ls ser part activa en el seu aprenentatge, No ens hauríem d'estranyar de falta d'atenció, distraccions, desmotivació, etc.
Què fem davant el fracàs escolar?
Torno a esmentar a el Govern, ja que en aquest mes s'havien de començar més negociacions en temes educatius, i en concret per aconseguir un Pacte Nacional, que permeti mesures duradores per fer front a tots els problemes amb els que els diferents actors de l'educació, s'estan trobant. A més de l'esmentat pla de lluita contra el fracàs escolar. El que està clar és quedi no existir mesures globals i de caràcter tant general com específic, el problema persistirà.
Des dels pressupostos destinats a Educació, fins transformar el sistema, passant per aquestes petites iniciatives per tutoritzar als alumnes amb més dificultats, o atendre les demandes de les famílies que a causa d'una falta de compromís de les empreses, no poden acudir a reunions individuals amb els tutors. Potser major flexibilitat en els itineraris formatius, i accés més fàcil a cadascuna de les opcions, perquè realment cada un d'aquests alumnes tingui capacitat d'influir en el seu propi futur.
A la fi i al el cap, el fracàs escolar, sent un drama per tantíssimes famílies, és sobretot un fracàs de la societat que no ha sabut articular mesura de prevenció o abordatge.